RESUM  DE  LA  TRAJECTÒRIA  CIENTÍFICA:

La trajectòria científica s’ha sustentat essencialment en tres eixos, els quals sovint han tingut elements comuns. D’una banda, destaquem la recerca al voltant de l’àmbit de la història de la comunicació i les seves relacions amb la societat, L’anàlisi s’inicià, formant part de la tesi de llicenciatura llegida a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una exhaustiva recerca sobre la premsa escrita a la ciutat de Girona des de 1787 fins el 1939. Posteriorment, les investigacions s’ampliaren cronològicament, així com a d’altres mitjans (ràdio, televisió i comunicació telemàtica). Totes aquestes recerques han estat publicades i, a l’actualitat, constitueixen el principal material bibliogràfic referit a la demarcació gironina. Així mateix, l’esmentada recerca ha permès inserir un cas geogràficament localitzat –el gironí– de l’evolució dels mitjans de comunicació en el discurs català i europeu.

Una altra línia d’investigació ha estat la iniciada arran de l’elaboració de la tesi doctoral, centrada en el període de la dictadura de Primo de Rivera. L’objectiu del treball fou revisar l’acusada tendència en el món historiogràfic a presentar la dictadura de Primo de Rivera com un règim polític monolític i uniforme, amb un únic discurs, sense gairebé escletxes. Es partia de la hipòtesi sustentada en la idea que la realitat fou molt distinta, ja que dins el mateix Directori cohabitaren plantejaments diferents, que provocaren serioses discrepàncies en el si del règim. Els arguments científics aportats a la tesi van servir per determinar que la crisi de la Dictadura fou la conseqüència de causes internes del règim: poc uniformisme ideològic, lluites intestines i, en definitiva, una manifesta incapacitat per elaborar, sostenir i difondre un projecte polític consistent i amb garanties de continuïtat. La tesi fou publicada l’any 1994.

La tercera línia principal de recerca la constitueix la investigació sobre l’evolució política, social i cultural de Cuba, on es procura determinar fins a quin nivell els plantejaments del nacionalisme cubà del segle XIX van incidir i influir en la gènesi i consolidació del catalanisme polític. La recerca es proposà l’observació analítica, des de Catalunya, de la història nacional cubana per intentar confirmar la seva influència en el Principat. Entenem que en el context historiogràfic representa un plantejament innovador. La recerca ha estat publicada amb el títol de “El nacionalisme cubà i Catalunya” a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2006. Cal destacar que aquesta aportació científica té un notable suport en l’estructura del Fòrum de Municipis Indians, un projecte coordinat pel propi Lluís Costa –amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra–, i que pretén posar en comú línies de recerca, projectes i polítiques culturals que tenen com a objecte d’atenció les relacions històriques entre Catalunya i Cuba. Anualment es convoquen especialistes sobre el tema per debatre les seves recerques. Part de la recerca sobre les relacions cubano-catalanes s’han elaborat a la mateixa illa de Cuba, a l’Archivo Histórico Nacional, a  la Sociedad de Beneficiencia de Naturales de Catalunya i a la Universitat de l’Havana, i ha disposat de  la col·laboració d’acadèmics i investigadors cubans.

Així mateix, com a aportació científica de relleu cal destacar la direcció de la “Història de Girona” editada per l’Ateneu d’Acció Cultural. Es tracta d’una obra col·lectiva amb la participació dels millors especialistes per cada època –un total de 37–, provinents de diferents àmbits, i que posa al dia el coneixement històric de la ciutat de Girona. L’elaboració de l’obra va durar 10 anys, del 1990 al 2000, en què fou publicada en el seu conjunt. A partir de l’any 2001 s’inicià una revisió de l’obra que sortí publicada el 2006.

A esmentar, també, la coordinació d’un projecte de recerca i documentació de la història de la publicitat, desenvolupat en el marc dels estudis de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Girona. A l’actualitat el projecte es manté vigent.

I, finalment, deixar constància de la tasca de direcció de la col·lecció editorial “Papers de Comunicació”, editada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. Aquesta tasca ha permès aprofundir en el coneixement i la difusió de materials –en diversos suports documentals– i fer aportacions inèdites en l’àmbit de la comunicació.