Història de Girona (Lluís Costa, director; Julià Maroto, coordinador).

El debat teòric sobre la ciència o, si voleu, la tècnica històrica ha experimentat especialment a la darrera centúria, una evolució que sortosament ens ha permès una argumentació prou sòlida per discernir, com a mínim, quins poden ésser els principis bàsics de l'anàlisi històrica. Existeix en l'actual camp historiogràfic del nostre entorn la convicció que la Història integradora ha d'esborrar els darrers vestigis de la Història academicista i, en conseqüència, atribuïm a l'ofici d'historiador i a la Història en sí una funció social que ultrapassa l'àmbit de simple transmissor d'erudició al servei, en el pitjor dels casos, del sistema establert.

Estem convençuts que unificar criteris és una tasca difícil i, a voltes, àdhuc compromesa i poc recomanable. Presentem una Història en què participen una gran munió de professionals, provinents no únicament del camp de la Història, sinó també d'altres branques científiques. Evidentment, això pressuposa disparitat en les opcions metodològiques, però en qualsevol obra de conjunt ha d'existir, necessàriament, una elemental homogeneïtat que doni coherència al treball i que mantingui una estricta fidelitat a uns objectius perfectament definits.

És raonable que els objectius proposats tinguin com a referència prioritària el públic a qui va adreçada l'obra. Hem pensat d'oferir una Història que pogués interessar des de l'investigador a l'ensenyant, passant per l'universitari i també, molt especialment, que desvetllés la inquietud i l'esperit crític del lector en general, del que s'anomena el gran públic. Algú pot pensar que l'abast apuntat és massa eclèctic i exagerat o, si més no, que s'inscriu en els clàssics tòpics de tota declaració de principis. Insistim, però, que la nostra voluntat contempla una important diversitat d'interessos.

El primer objectiu d'aquesta Història de Girona és el de presentar una obra d'alta divulgació. Amb això volem dir que els treballs posseeixen un important nivell de rigor i inclouen, quan s'escau, aportacions veritablement inèdites i conclusions molt actualitzades. S'ha procurat que la redacció fos d'estil divulgatiu i que no incorporés descripcions excessivament tècniques o especialitzades.

D'altra banda, i d'acord amb el concepte d'Història especificat més amunt, el plantejament del contingut de l'obra rebutja la simple descripció dels fets i d'esdeveniments històrics, amb profusió de fredes dades i estadístiques, a canvi de rigoroses anàlisis i interpretacions històriques.

Hom pot definir l'abast geogràfic i l'abast cronològic en una sola frase: la ciutat de Girona -i rodalia- des dels seus orígens –o millor dit des de l'origen dels primers poblaments a la zona– fins als nostres dies. L'ambició del projecte no ens ha fet témer mai pel resultat final. Quina pretensió! 

En definitiva, la Història de Girona de l'ADAC apareix amb voluntat de servei i amb la inquietud de contribuir a l'establiment de nous elements de coneixement i reflexió.

Lluís COSTA i FERNÀNDEZ Girona, agost de 1990