Història de la premsa a la ciutat de Girona (1787-1939).

El llibre que acaba de publicar el jove historiador gironí Lluís Costa i Fernàndez sobre la història de les publicacions periòdiques aparegudes a la ciutat de Girona entre 1787 i 1939 constitueix una bona mostra de l’esforç per a racionalitzar el material hemerogràfic existent a casa nostra.

A diferència, però, d'altres obres de naturalesa semblant, el llibre de Lluís Costa és quelcom més que un simple catàleg ordenat cronològicament de les publicacions gironines en el període assenyalat. En un estudi introductori prou extens, l'autor fa, per primera vegada d'una manera sistemàtica, una molt reeixida síntesi de l'evolució històrica de la producció periòdica a Girona des dels orígens fins a l'acabament de la Guerra Civil de 1936-1939.

L'autor va resseguint, a la primera part del llibre, els més importants esdeveniments polítics d'àmbit general català i espanyol a través de llur incidència a la premsa gironina: la Guerra del Francès, el Bienni Progressita, el Sexenni Revolucionari, la Restauració, el catalanisme polític, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona Republica, la Guerra Civil, entre altres aspectes no menys rellevants. Com és natrual, l'evolució política del país i les lleis que regulen la llibertat d'expressió i de premsa tenen una incidència directa en la vida de les publicacions periòdiques. Aquestes són més o menys addictes als diversos règims polítics segons siguin la ideologia de cada una d'elles i la permissivitat del sistema. En aquest sentit, la premsa permet de seguir amb prou fidelitat les repercussions que els canvis polítics tenen a la ciutat de Girona.

Aquesta primera part del llibre és també una bona guia per a orientar-se en els corrents ideològics gironins a l'època contemporània. Hi trobaran un clarificador punt de referència els estudiosos del federalisme, del carlisme, del catalanisme, del lerrouxisme, del republicanisme en totes les seves manifestacions del tradicionalisme, del catalanisme, dels moviments marxistes, entre altres. I també esments als òrgans d'expressió de grups polítics, com el Partit Republicà Federal Nacionalista, l'Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Catalanista Republicà, la Lliga Regionalista, Unió Democràtica de Catalunya, el Bloc Obrer i Camperol, la Confederación Española de Derechas Autónomas, el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Partit Obrer d'Unificació Marxista, la Confederació Nacional del Treball, partits tradicionalistes, entre altres.

No menys interès tenen les referències culturals i artístiques, així com aquelles relacionades amb l'ús de la llengua catalana des de l'assaig catalanista impulsat per les autoritats franceses ("Gaseta del Corregiment de Gerona", 1810; i "Gazette de Gironne", 1812) fins a la relativa normalització de l'època republicana. La premsa fou, en molts períodes, l'autèntic animador cultural d'una ciutat que vistqué amb notable intensitat fenòmens artístics com el modernisme.

Dins aquest apartat de la vida cultural gironina, el llibre de Lluís Costa, tant en l'estudi introductori com en l'anàlisi individual de publicacions, dóna referències prou importants per a estudiar l'aportació feta a la cultura ciutadana i catalana per homes com Juli Piferrer, Artur Vinardell, Carles i Darius Rahola, Pere i Miquel de Palol, Prudenci Bertrana, Josep Tharrats, Joaquim Botet i Sisó, Rafael Masó, Xavier Monsalvatge, Joaquim Camps i Arboix, Diego Ruiz, Enric Claudi Girbal i Emili Grahit, entre altres. Molts d'aquests homes esperen encara estudis biogràfics que ajudin a copsar l'abast de llur aportació a la vida ciutadana, cultural i política de Girona.

Com no podia ésser altrament, una bona part de les publicacions a les quals el llibre fa referència, en els seus dos apartats, són òrgans d'expressió d'un ric teixit associatiu i professional de tota mena, que serà possible comprendre millor en el futur a través de l'estudi d'aquestes publicacions especialitzades en pedagogia i ensenyament, banca, assegurances, comerç, indústria, agricultura, medicina, cinema, música, teatre, indústries flequera i de carn, esport i religió, entre altres.

La part central del llibre és dedicada a l'anàlisi individual de dues-centes setanta-quatre publicacions. L'autor hi fa constar: el títol i el subtítol, les biblioteques en les quals es pot consultar, el nombre de planes, el format, la impremta, si conté o no il·lustracions, la periodicitat, el preu i l'idioma en què és escrita. I tot seguit una més o menys extensa descripció del contingut, les vicissituds viscudes, el nom del director i dels principals col·laboradors, l'orientació política i els canvis del nom.

El llibre es completa amb uns apèndix estadístics sobre el nombre de periòdics de nova aparició, de la premsa política, de la informativa més o menys assèptica, de la cultural i professional, de la religiosa, de la cultural, de la satírica, de la docent i d'aquella que no s'ha pogut incloure en cap dels precedents apartats. Un índex de publicacions per ordre alfabètic, un altre d'onomàstic i una bibliografia relacionada amb la temàtica del llibre completen el valor instrumental d'aquesta obre que acaba de publicar l'Institut d'Estudis Gironins amb el suport de l'Ajuntament i de la Diputació de Girona i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Després de llegir-ne l'estudi introductori i de repassar-ne minuciosament la part analítica, crec que Lluís Costa té raó quan escriu que "Girona és una ciutat pionera quant a l'activitat periodística, que amb els anys assoleix un important patrimoni, fins al punt de poder-la considerar com una de les capdavanteres del Principat. És una ciutat que ha consolidat històricament un sistema informatiu complet [...]. En aquest aspecte Girona coincideix amb d'altres ciutats de característiques similars, on la seva funció de capitalitat respecte a la comarca o regió, hi juga un paper fonamental".

JAUME SOBREQUÉS I CALLICÓ

Revista de Catalunya, núm. 14, Barcelona, desembre de 1987.