RETALLS  DE  PREMSA

L'ESTRATÈGIA  DE  LA  GALLLINA

 “L’estratègia de la gallina és una novel·la en què Martín elabora una divertida –però no pas per això banal- paràbola de la vida d’un jove adolescent fins que arriba a l’edat adulta (…)

La novel·la està perfectament estructurada en 30 capítols tots ells encapçalats per alguna cita que assaja de ser-ne la síntesi. D’entre totes aquestes citacions costa destriar-ne una: “Es lo que tiene de bueno la filosofía; le convence a uno que lo mejor es no haver nada” (Pío Baroja). Aquí hi ha precisament una de les aportacions més interessants de Martín, la proposta d’un personatge molt proper al protagonista de El árbol de la ciencia barojià, un personatge passiu, gallina, immers en una ataràxia propera al paroxisme (…)

Una novel·la ben escrita, amb un tremp narratiu constant, que no decau (…) i que proposa amb seriositat i ofici el difícil art d’escriure i de descriure un món que, al capdavall, ens atabala i ens provoca més maldecaps dels que voldríem.” Francesc Guerrero i Borrull  (AVUI)

 “Amb només 30 anys, el begurenc Miquel Martín es proclamava finalista del premi Ramon Llull de literatura catalana. Discret de mena, Miquel Martín va passar desapercebut en aquella ocasió, però l’editorial Columna es va interessar per publicar la novel·la que havia presentat al concurs, tot i que aquesta no era una exigència de les bases del premi.

Dos anys després, Columna (ara integrada al Grup Planeta) acaba de distribuir L’estratègia de la gallina, títol amb què finalment ha vist la llum aquella novel·la després de sotmetre’s a successives correccions d’estil i depuració de vocabulari per autoexigència de l’autor.

Miquel Martín és un jove discret però amb prou capteniment com per perfilar-se com una nova veu en el panorama de la literatura catalana.” Daniel Bonaventura. (Diari de Girona)

 “L’estratègia de la gallina ens convida a fer un viatge per la vida del protagonista. Un viatge on tan sols personatges concrets podran dotar de vida la del protagonista, el qual, en una barreja de temps i fets admirablement reconstruïts i narrats, ens fa continuar la lectura del seu món (…)

Això sí, tot plegat passat pel filtre d’un implecable humor sarcàstic per allunyar els veritables sentiments i poder viure la pròpia existència com si es tractés d’una pel·lícula on els autèntics protagonistes no som nosaltres mateixos sinó la projecció d’una altra realitat.”  Marta Rocafort. (Estela)

            “L’estratègia de la gallina, la ficció de Miquel Martín, està ben construïda, té un final inesperat, que relativitza la lectura anterior i la capgira. L’autor domina la llengua i basteix una saga familiar que gira al voltant dels ulls –la subjectivitat- del protagonista…”  Moisès de Pablo. (Revista de Girona)

 “La crisi a tots els nivells que viu una família burgesa barcelonina és el fil conductor de la novel·la  L’estratègia de la gallina, finalista del premi Ramon Llull (…)

La circumstància de la decadència d’aquesta família, però, tan sols és l’embolcall que rodeja el tema central pretés per Martín. Aquest és el viatge personal, de creixement, de canvi, de creativitat, del personatge principal (…)

La narració està estructurada amb constants flash-backs i els corresponents canvis d’escenari, Barcelona, Londres i un poble de la costa catalana, on la família disposa d’una segona residència. El resultat final és una mena de joc entre l’autor i el lector que permet ressaltar el vessant  dramàtic de la història.”  Ramon Estéban. (El Punt)